L’últim Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya confirma amb números que les plantes floreixen abans –19 dies en l’olivera–, que els fruits maduren abans –37 dies en la perera–, que les fulles dels arbres cauen més tard –23 dies en la pomera– i que els ocells arriben abans –l’oreneta vulgar 24 dies– respecte a principis de la dècada del 1970. Per la seva estreta relació amb el clima, aquests canvis en el ritme de la natura proven de forma inequívoca que el clima està canviant.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la dotzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2018) que analitza el clima de Catalunya dels darrers anys. En aquest informe s’inclouen dades fenològiques –les manifestacions dels éssers vius lligades al clima– recopilades a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre), com la data de floració, de maduració de fruits, de la caiguda de les fulles o la data de migració dels ocells. Aquestes manifestacions o ritmes de la natura són tan sensibles a variacions en el clima que la seva alteració ens indica que el clima està canviant.

De totes les dades fenològiques analitzades, la més espectacular és la data de maduració de la pera, que ara s’avança 37 dies respecte el 1971, quan es va començar a observar. Això suposa que cada 10 anys les peres maduren 8 dies més d’hora. En el cas de l’albercoquer, els seus fruits ara maduren 28 dies abans que al 1972 (s’avança 6 dies/decenni). Això vol dir que fa 47 anys els albercocs maduraven de mitjana al voltant del 21 de juny i que ara ho fan al voltant del 24 de maig.

Pel que fa a la floració, la planta més afectada és l’olivera, que floreix 19 dies abans que al 1973 (s’avança 4 dies/decenni). Ha passat de florir al voltant del 3 de juny fa 46 anys, a fer-ho al voltant del 15 de maig en l’actualitat. La vinya també floreix abans, concretament s’ha avançat 11 dies des de 1971 (s’avança 2 dies/decenni).

Evolució de la data de maduració de l’albercoc (gràfic 1) i de la floració de l’olivera (gràfic 2) a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre) des de 1971 fins el 2018. La línia verda correspon al dia de l’any (de 365) en què s’observa la manifestació fenològica i la recta negra és la tendència (una mena de mitjana) que dibuixa aquest comportament. En aquesta recta es pot observar com la maduració de l’albercoc tendeix a avançar-se sis dies cada 10 anys i que la floració de l’olivera ho fa quatre dies cada 10 anys.
Les fulles dels arbres també cauen més tard a la tardor

El cas de la pomera és el més rellevant de tots, ja que ara perd les fulles 23 dies més tard que al 1971 (es retarda 5 dies/decenni). Això vol dir que si fa 48 anys perdia les fulles al voltant del 21 de novembre, ara ho fa a tocar de Nadal, als volts del 14 de desembre. La segona espècie més afectada en la caiguda de les fulles és la perera, en la qual el retard és de 20 dies respecte el 1971 (4 dies/decenni).

Evolució de la data de la caiguda de les fulles en la pomera a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre) des de 1971 fins el 2018. La línia verda correspon al dia de l’any (de 365) en què s’observa la caiguda de les fulles i la recta negra és la tendència (una mena de mitjana) que dibuixa aquest comportament. Es pot observar com la caiguda de les fulles s’endarrereix cinc dies cada 10 anys.

En els animals també es poden observar els efectes del canvi climàtic. És el cas de l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) que ara arriba 24 dies abans (avança l’arribada 5 dies/decenni) però també marxa 22 dies abans (4,5 dies/decenni).

La fenologia depèn més de la temperatura que de la precipitació

Comparant les dates de les manifestacions fenològiques amb la temperatura, s’ha vist que aquests dos factors estan molt ben relacionats. Per exemple, la floració de l’olivera s’ajusta molt bé amb la mitjana de les temperatures màximes de l’any i la maduració de l’albercoc es relaciona molt bé amb la mitjana de les temperatures màximes a la primavera. És a dir, els anys més càlids aquestes plantes floreixen i maduren abans.

En la mateixa línia, la caiguda de les fulles de la pomera està relacionada amb la temperatura mitjana de la tardor. Per tant, quanta més calor fa a la tardor, més es retarda la caiguda de les fulles.

Relació entre la floració de l’olivera amb la mitjana de les temperatures màximes durant tot l’any (TX Anual) (gràfic 4), entre la maduració de l’albercoc amb la mitjana de màximes a la primavera (TX Primavera) (gràfic 5) i entre la caiguda de les fulles de la pomera amb la temperatura mitjana a la tardor (TMIT Tardor) (gràfic 6) a la Serra d’Almos des de principis de la dècada del 1970. Els rombes blaus indiquen la temperatura que es va assolir el dia de l’any en què va succeir la manifestació fenològica. La línia negra és la recta de regressió (una mena de mitjana) que dibuixa cada comportament. El grau de robustesa de la relació es representa numèricament amb R2, que com més proper a 1 sigui el seu valor, més bona és la correlació. La conclusió és que la fenologia depèn de la temperatura.

En canvi, no s’aprecien aquestes relacions tan directes quan es fa el mateix anàlisis amb la precipitació anual o de l’estació de l’any. D’aquesta manera es pot concloure que la fenologia queda més afectada pels canvis en la temperatura i no pas per les variacions de la precipitació.

La clau en l’estudi de la fenologia és la constància

Totes aquestes conclusions es poden obtenir si es disposa d’observacions fenològiques preses de forma continuada durant molts anys seguits. Aquest és el cas de la base da dades fenològica que s’ha utilitzat per elaborar l’informe BAIC. Es tracta de les observacions d’en Josep Borrell, qui voluntàriament ha anat anotant tots aquests ritmes de la natura de forma continuada i amb constància durant gairebé 50 anys a la Serra d’Almos, a la Ribera d’Ebre.

Aquestes conclusions són representatives de la resta de Catalunya degut a que l’evolució del clima a la Serra d’Almos és similar al de la resta del país i perquè el comportament fenològic en altres indrets de Catalunya de què es disposa de dades és similar al d’aquest municipi.

En el BAIC 2018 també es confirma que la temperatura mitjana anual de l’aire ha augmentat 1,6 °C en els darrers 69 anys, a un ritme de 0,25 °C per decenni, i que ara plou, de mitjana, 57 mm menys a l’any. Això significa que cada 10 anys plou un 1,4 % menys (tot i que aquesta dada no té prou robustesa estadística). També es confirma que la temperatura del mar augmenta a un ritme de 0,3 °C/decenni a 50 m de fondària i que el nivell del mar s’eleva a un ritme de 3,3 cm cada 10 anys. Podeu consultar un resum més detallat d’aquestes i altres dades a la nota de premsa del SMC sobre l’informe BAIC 2018.

Perera en flor i amb les fulles brotant observada el 16 de març de 2019 per l’observador de RitmeNatura a Natusfera Xavier de Yzaguirre (CC BY-NC 3.0)
Uneix-te a RitmeNatura per a que els científics puguin estudiar el canvi climàtic

RitmeNatura és un projecte de ciència ciutadana per recopilar dades i observacions fenològiques a Catalunya. Recollides pels ciutadans, aquestes dades s’ofereixen per a la seva consulta en temps real amb l’objectiu de fer-les útils per als científics i gestors.

Natusfera és l’eina utilitzada per RitmeNatura per recollir les observacions fenològiques compartides pels ciutadans. Aquestes observacions poden ser de dos tipus: recurrents o ocasionals. Les observacions recurrents i continuades en el temps sobre un mateix organisme viu, espècie d’animal o planta, o en una mateixa zona, és la millor manera de recollir informació fenològica, ja que així s’aporta més informació sobre el ritme de la natura i com aquest canvia.

Tanmateix, totes les observacions donen informació: també es recullen observacions ocasionals i puntuals que la ciutadania observa en el seu entorn durant el dia a dia.

Fes-te un usuari a Natusfera, uneix-te a als dos subprojectes i segueix el ritme de la natura!

Fotografia de capçalera: peres madurant. Autor: joseluisromero a Natusfera (CC BY-NC 3.0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

five × 5 =