Aquest final de setembre submergeix-te en el ritme de la natura amb dos grans esdeveniments

Pel 29 i 30 de setembre el projecte de ciència ciutadana RitmeNatura organitza un taller i una jornada oberta a tot el públic per conèixer a fons com el canvi climàtic altera el ritme de la natura i per saber com es pot ajudar els científics al seu coneixement

Si t’agrada observar la natura és perquè encara no coneixes a fons la fenologia; quan ho facis, observar la natura t’encantarà! Què és la fenologia? Són tots aquells canvis estacionals en les plantes i els animals que estan íntimament lligats al clima: sortida de les fulles i de les flors a la primavera, migració dels ocells i caiguda de les fulles a la tardor, etc. La fenologia és el ritme de la natura!

Els científics poden obtenir molta informació sobre els efectes que el canvi climàtic produeix en els ecosistemes naturals observant com s’alteren aquests ritmes. I el projecte RitmeNatura t’ho posa ben fàcil per conèixer els seus secrets organitzant dos esdeveniments pel 29 i 30 de setembre. No te’ls pedis!

Fenomarató, la marató d’observacions naturalistes per recopilar dades sobre fenologia

El diumenge 29 de setembre RitmeNatura fa una crida a tots els ciutadans de Catalunya a sortir al carrer o al camp en qualsevol moment del dia i pel seu compte per fer observacions fenològiques, és a dir, per registrar en quin moment es troben algunes espècies d’animals i plantes en els seus ritmes naturals. Es tracta de conèixer-ho per tot Catalunya, ja que segons el clima de cada lloc les espècies tenen ritmes diferents. Per això es necessiten quants més ulls, millor! Aquestes observacions quedaran a disposició de científics i gestors per informar-los sobre els canvis que estan succeint com a conseqüència del canvi climàtic.

Com a activitat central, el mateix diumenge 29 a les 10.30 h es realitzarà un taller al Parc de la Fontsanta (Baix Llobregat) on s’explicarà l’impacte del canvi climàtic sobre el ritme de la natura, la tasca que està duent a terme el projecte RitmeNatura i com qualsevol persona pot participar-hi aportant dades útils als científics (ciència ciutadana). Es farà un repàs de les espècies de plantes i ocells més adequades per seguir el ritme de la natura i en què cal fixar-se en cadascuna d’elles –estats fenològics–. Després es farà una passejada pràctica per les vinyes del Parc de la Fontsanta per explicar com es realitzen aquestes observacions fenològiques per pujar-les a la plataforma Natusfera.

A la Fenomartó, les observacions de qualsevol espècie són benvingudes. Per posar-ho molt fàcil, des de RitmeNatura hem elaborat unes fitxes per a unes quantes espècies amb l’objectiu d’aclarir què cal observar i registrar en cadascuna d’elles. Bàsicament, en ocells i papallones només cal registrar si es detecta l’espècie (si es veu o se sent). En plantes, per aquestes dates cal fixar-se en la caiguda de les fulles i la maduració dels fruits.

Pel que fa a les plantes, la llista d’espècies amb fitxa que per aquestes dates maduren el fruit o se’ls cauen les fulles són el pi blanc (Pinus halepensis), l’alzina (Quercus ilex), l’olivera (Olea europea), l’ametller (Prunus dulcis), el presseguer (Prunus persica), el pomer (Malus domestica) i l’acàcia borda (Robinia pseudoacacia). Consulta la informació concreta en cadascuna d’aquestes espècies en la seva fitxa fent clic sobre el seu nom.

Més informació sobre com entrar observacions a Natusfera.

Jornada sobre fenologia: Segueix el ritme de la natura a casa, a l’escola o a la feina

Al dia següent, el dilluns 30 de setembre a partir de les 17.15 h, tindrà lloc una jornada oberta a tot el públic per conèixer fins a quin punt s’estan alterant els ritmes de la natura, com es poden veure aquests efectes en els éssers vius més sensibles al canvi climàtic i es coneixeran casos pràctics de participació ciutadana en projectes i activitats en aquest camp.

És una jornada especialment adequada per a qualsevol tipus de públic interessat en contribuir al coneixement dels efectes del canvi climàtic sobre els ésser vius; també per a professors d’escoles i instituts, responsables d’entitats ambientals i associacions de lleure que vulguin aprofundir en el coneixement sobre la matèria i tenir idees per muntar projectes de participació ciutadana en ciència.

Aquestes activitats formen part de les jornades Ground Truth 2.0 Week 2019, en les quals es realitzaran activitats simultàniament en sis ciutats d’Europa i de l’Àfrica. Cada ciutat –inclosa Barcelona– és un observatori ciutadà del projecte europeu Ground Truth 2.0, que ha construït sis observatoris per demostrar la viabilitat tecnològica, la implementació sostenible i els múltiples beneficis socials i econòmics dels observatoris ciutadans. RitmeNatura és l’observatori i cas de demostració d’Espanya.

Les peres maduren un mes i quart abans que fa 50 anys degut al canvi climàtic

L’últim Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya confirma amb números que les plantes floreixen abans –19 dies en l’olivera–, que els fruits maduren abans –37 dies en la perera–, que les fulles dels arbres cauen més tard –23 dies en la pomera– i que els ocells arriben abans –l’oreneta vulgar 24 dies– respecte a principis de la dècada del 1970. Per la seva estreta relació amb el clima, aquests canvis en el ritme de la natura proven de forma inequívoca que el clima està canviant.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la dotzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2018) que analitza el clima de Catalunya dels darrers anys. En aquest informe s’inclouen dades fenològiques –les manifestacions dels éssers vius lligades al clima– recopilades a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre), com la data de floració, de maduració de fruits, de la caiguda de les fulles o la data de migració dels ocells. Aquestes manifestacions o ritmes de la natura són tan sensibles a variacions en el clima que la seva alteració ens indica que el clima està canviant.

De totes les dades fenològiques analitzades, la més espectacular és la data de maduració de la pera, que ara s’avança 37 dies respecte el 1971, quan es va començar a observar. Això suposa que cada 10 anys les peres maduren 8 dies més d’hora. En el cas de l’albercoquer, els seus fruits ara maduren 28 dies abans que al 1972 (s’avança 6 dies/decenni). Això vol dir que fa 47 anys els albercocs maduraven de mitjana al voltant del 21 de juny i que ara ho fan al voltant del 24 de maig.

Pel que fa a la floració, la planta més afectada és l’olivera, que floreix 19 dies abans que al 1973 (s’avança 4 dies/decenni). Ha passat de florir al voltant del 3 de juny fa 46 anys, a fer-ho al voltant del 15 de maig en l’actualitat. La vinya també floreix abans, concretament s’ha avançat 11 dies des de 1971 (s’avança 2 dies/decenni).

Evolució de la data de maduració de l’albercoc (gràfic 1) i de la floració de l’olivera (gràfic 2) a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre) des de 1971 fins el 2018. La línia verda correspon al dia de l’any (de 365) en què s’observa la manifestació fenològica i la recta negra és la tendència (una mena de mitjana) que dibuixa aquest comportament. En aquesta recta es pot observar com la maduració de l’albercoc tendeix a avançar-se sis dies cada 10 anys i que la floració de l’olivera ho fa quatre dies cada 10 anys.
Les fulles dels arbres també cauen més tard a la tardor

El cas de la pomera és el més rellevant de tots, ja que ara perd les fulles 23 dies més tard que al 1971 (es retarda 5 dies/decenni). Això vol dir que si fa 48 anys perdia les fulles al voltant del 21 de novembre, ara ho fa a tocar de Nadal, als volts del 14 de desembre. La segona espècie més afectada en la caiguda de les fulles és la perera, en la qual el retard és de 20 dies respecte el 1971 (4 dies/decenni).

Evolució de la data de la caiguda de les fulles en la pomera a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre) des de 1971 fins el 2018. La línia verda correspon al dia de l’any (de 365) en què s’observa la caiguda de les fulles i la recta negra és la tendència (una mena de mitjana) que dibuixa aquest comportament. Es pot observar com la caiguda de les fulles s’endarrereix cinc dies cada 10 anys.

En els animals també es poden observar els efectes del canvi climàtic. És el cas de l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) que ara arriba 24 dies abans (avança l’arribada 5 dies/decenni) però també marxa 22 dies abans (4,5 dies/decenni).

La fenologia depèn més de la temperatura que de la precipitació

Comparant les dates de les manifestacions fenològiques amb la temperatura, s’ha vist que aquests dos factors estan molt ben relacionats. Per exemple, la floració de l’olivera s’ajusta molt bé amb la mitjana de les temperatures màximes de l’any i la maduració de l’albercoc es relaciona molt bé amb la mitjana de les temperatures màximes a la primavera. És a dir, els anys més càlids aquestes plantes floreixen i maduren abans.

En la mateixa línia, la caiguda de les fulles de la pomera està relacionada amb la temperatura mitjana de la tardor. Per tant, quanta més calor fa a la tardor, més es retarda la caiguda de les fulles.

Relació entre la floració de l’olivera amb la mitjana de les temperatures màximes durant tot l’any (TX Anual) (gràfic 4), entre la maduració de l’albercoc amb la mitjana de màximes a la primavera (TX Primavera) (gràfic 5) i entre la caiguda de les fulles de la pomera amb la temperatura mitjana a la tardor (TMIT Tardor) (gràfic 6) a la Serra d’Almos des de principis de la dècada del 1970. Els rombes blaus indiquen la temperatura que es va assolir el dia de l’any en què va succeir la manifestació fenològica. La línia negra és la recta de regressió (una mena de mitjana) que dibuixa cada comportament. El grau de robustesa de la relació es representa numèricament amb R2, que com més proper a 1 sigui el seu valor, més bona és la correlació. La conclusió és que la fenologia depèn de la temperatura.

En canvi, no s’aprecien aquestes relacions tan directes quan es fa el mateix anàlisis amb la precipitació anual o de l’estació de l’any. D’aquesta manera es pot concloure que la fenologia queda més afectada pels canvis en la temperatura i no pas per les variacions de la precipitació.

La clau en l’estudi de la fenologia és la constància

Totes aquestes conclusions es poden obtenir si es disposa d’observacions fenològiques preses de forma continuada durant molts anys seguits. Aquest és el cas de la base da dades fenològica que s’ha utilitzat per elaborar l’informe BAIC. Es tracta de les observacions d’en Josep Borrell, qui voluntàriament ha anat anotant tots aquests ritmes de la natura de forma continuada i amb constància durant gairebé 50 anys a la Serra d’Almos, a la Ribera d’Ebre.

Aquestes conclusions són representatives de la resta de Catalunya degut a que l’evolució del clima a la Serra d’Almos és similar al de la resta del país i perquè el comportament fenològic en altres indrets de Catalunya de què es disposa de dades és similar al d’aquest municipi.

En el BAIC 2018 també es confirma que la temperatura mitjana anual de l’aire ha augmentat 1,6 °C en els darrers 69 anys, a un ritme de 0,25 °C per decenni, i que ara plou, de mitjana, 57 mm menys a l’any. Això significa que cada 10 anys plou un 1,4 % menys (tot i que aquesta dada no té prou robustesa estadística). També es confirma que la temperatura del mar augmenta a un ritme de 0,3 °C/decenni a 50 m de fondària i que el nivell del mar s’eleva a un ritme de 3,3 cm cada 10 anys. Podeu consultar un resum més detallat d’aquestes i altres dades a la nota de premsa del SMC sobre l’informe BAIC 2018.

Perera en flor i amb les fulles brotant observada el 16 de març de 2019 per l’observador de RitmeNatura a Natusfera Xavier de Yzaguirre (CC BY-NC 3.0)

Uneix-te a RitmeNatura per a que els científics puguin estudiar el canvi climàtic

RitmeNatura és un projecte de ciència ciutadana per recopilar dades i observacions fenològiques a Catalunya. Recollides pels ciutadans, aquestes dades s’ofereixen per a la seva consulta en temps real amb l’objectiu de fer-les útils per als científics i gestors.

Natusfera és l’eina utilitzada per RitmeNatura per recollir les observacions fenològiques compartides pels ciutadans. Aquestes observacions poden ser de dos tipus: recurrents o ocasionals. Les observacions recurrents i continuades en el temps sobre un mateix organisme viu, espècie d’animal o planta, o en una mateixa zona, és la millor manera de recollir informació fenològica, ja que així s’aporta més informació sobre el ritme de la natura i com aquest canvia.

Tanmateix, totes les observacions donen informació: també es recullen observacions ocasionals i puntuals que la ciutadania observa en el seu entorn durant el dia a dia.

Fes-te un usuari a Natusfera, uneix-te a als dos subprojectes i segueix el ritme de la natura!

Fotografia de capçalera: peres madurant. Autor: joseluisromero a Natusfera (CC BY-NC 3.0)

RitmeNatura participa en el BioBlitzBcn 2019 amb un taller per descobrir el ritme de la natura

El 4 de maig de 2019, el projecte RitmeNatura va participar en la jornada BioBlitzBcn 2019, celebrada al Parc dels Tres Turons de Barcelona, ​​per conèixer la biodiversitat urbana d’aquest racó inexplorat de la ciutat. El ‘campament base’ de l’esdeveniment va ser l’Aula Ambiental Bosc Turull (districte de Gràcia), des d’on partien totes les activitats. En aquest marc, RitmeNatura va organitzar un taller per donar a conèixer la fenologia o el ritme de la natura, l’impacte que té el canvi climàtic sobre ella i per mostrar com n’és de fàcil participar en aquest projecte de ciència ciutadana per estudiar el ritme de la natura.

El taller va tenir una part teòrica i una sortida de camp. En primer lloc, Pau Guzmán, tècnic de comunicació del centre de recerca CREAF, va aprofundir en la fenologia, és a dir, tots aquells canvis estacionals en les plantes i els animals que estan íntimament lligats al clima, com la sortida de les fulles i les flors o la migració del ocells. “Donada aquesta estreta relació, els canvis en el clima alteren tots aquests ritmes de la natura”, va apuntar el tècnic. Així, es van donar alguns exemples que il·lustren aquestes alteracions, com per exemple que les orenetes ara arriben 30 dies abans. Finalment, es va explicar com n’és de fàcil que la ciutadania pugui col·laborar en l’estudi de la fenologia unint-se a RitmeNatura. Per a això, només cal crear-se un usuari a Natusfera i pujar observacions en el projecte que RitmeNatura té en aquesta plataforma de seguiment de la biodiversitat.

A continuació, Montserrat Busto, tècnica del Servei Meterològic de Catalunya (SMC), va explicar la Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT), un projecte que col·labora amb RitmeNatura i que també busca disposar d’observacions fenològiques sistemàtiques per part de voluntaris. “Per obtenir dades vàlides per estudiar l’impacte del canvi climàtic sobre els éssers vius es necessiten observacions preses de forma continuada i repetida en el temps i ben repartides per tot el territori”, va recalcar.

Després d’aquesta part teòrica, els 15 assistents al taller van sortir pel Parc dels Tres Turons per fer una ruta conduïda per en Joan Pino, director del CREAF, i acompanyats per l’Ester Prat, tècnica del mateix centre de recerca, i l’Elizabeth Gil-Roldán, de l’empresa Starlab. En aquesta sortida es van veure sobre el terreny nombrosos exemples d’espècies de plantes fàcils de reconèixer i que són molt útils per estudiar la fenologia, ja que els seus ritmes i manifestacions, com la floració, estan molt lligats als esdeveniments climàtics estacionals. Aquest és el cas de la rosella (Papaver rhoeas) o la ginesta (Spartium junceum), que són molt abundants a la zona i això va permetre practicar detingudament en què cal fixar-se per aportar observacions útils per als científics.

Podeu consultar els resultats globals del BioBlitzBcn 2019 en aquest resum del seu web.

JORNADA SOBRE FENOLOGIA: “Observem el canvi climàtic seguint els ritmes de la natura”.

 

L’estudi dels ritmes de la natura permet avaluar els efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius.

Els ritmes de la natura es poden seguir a gran escala amb sensors automàtics (fent servir, per exemple, satèl·lits o drons). Tot i això, les dades que recullen persones expertes o voluntàries sobre els canvis en els ritmes biològics d’espècies seleccionades és encara la font d’informació més útil i més utilitzada. En tots els casos, per demostrar que el canvi climàtic està alterant el ritme de la natura calen sèries de dades llargues, homogènies, validades i ben repartides arreu del territori.

Com fem front a aquest repte? Aquesta és la qüestió que volem adreçar durant la jornada. Vine i coneix com la ciutadania pot contribuir a ampliar la cobertura d’aquestes observacions i ajudar a l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre els organismes i els ecosistemes.

INSCRIPCIONS

Cal inscriure’s seguint aquest enllaç: https://goo.gl/forms/7LIMVsGFeOHMOkNO2

DOCUMENTOS

jornada_fenologia_def.pdf

 

La Fundació Bancària “la Caixa”, el CREAF i l’ICTA presenten l’estudi pioner ‘Boscos sans per a una societat saludable’

La Fundació Bancària “la Caixa”, el CREAF i l’ICTA presenten l’estudi pioner ‘Boscos sans per a una societat saludable’

Primera recerca en boscos mediterranis que analitzarà amb base científica el vincle entre els boscos i la salut de les persones. 

Boscos sans per a una societat saludable no només estudiarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l'estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. Autor: Pepepué.

Boscos sans per a una societat saludable no només estudiarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. Autor: (c) Pepepué.

Un projecte que analitzarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones i quin és l’estat de salut d’aquestes masses forestals.

Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”Martí Boada, professor i investigador de l’ICTA i Jordi Vayreda, investigador del CREAF, han presentat el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa.

La línia experimental del projecte analitzarà els principis actius que emeten les plantes i com interaccionen amb la nostra salut

La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i el seu propòsit és conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’estar dins el bosc.

Faigs al Montseny. Autor: José Luís Ordoñez.

Faigs al Montseny. Autor: José Luís Ordoñez.

La línia participativa estudiarà l’estat de salut dels boscos a través de ciència ciutadana

El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per a això, comptarà amb una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els seus mòbils, si veuen algun bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades a temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participació dels usuaris de drons, que comprenen grans extensions. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. “Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori”, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Gracias a las imágenes obtenidas con dron, como la de este pinar afectado por procesionaria, se podrán fotografiar afectaciones de grandes extensiones e, incluso, crear modelos 3D. Autor: Jaume Balagué

Gràcies a les imatges obtingudes amb dron, com la d’aquesta pineda afectada per processionària, es podran fotografiar afectacions de grans extensions i, fins i tot, crear models 3D. Autor: Jaume Balagué.

El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut

La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc i veure quins aspectes les fan variar.

“Tratarem de trobar l’evidència científica de què li passa a una persona quan entra en contacte amb els compostos volàtils del bosc” explica Albert Bach.

L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides a espais naturals, com els banys de bosc, dels que ningú actualment encara no se n’han demostrat experimentalmentels seus efectes. Aquest projecte serà el primer en intentar-ho. El que pretén l’estudi presentat avui és, segons els seus investigadors, comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. “No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia – indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB -, sinó que tractarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos “, aclareix.