El canvi climàtic avança la floració i canvia el ritme de la natura

El canvi climàtic avança la floració i canvia el ritme de la natura

Davant d’aquestes anomalies fenològiques, un grup d’institucions i entitats han creat RitmeNatura.cat, un observatori on es podrà apadrinar una planta, anotar com canvia a cada estació i aportar dades per estudiar els efectes del canvi climàtic.

El CREAF, juntament amb les empreses Altran i Starlab, ha liderat el disseny d’aquest observatori gràcies al projecte europeu Ground Truth 2.0 que coordina IHE Delft.

Cerdanyola del Vallès 1 de febrer de 2018.

Demà és la Candelera i el clàssic pronòstic del temps que li queda al fred d’hivern… Tot i això, fa anys que els hiverns càlids fan que algunes plantes comencin a florir abans d’hora, que els animals despertin abans de la hivernació i que en conjunt el ritme de la natura s’hagi alterat.

La Xarxa d’Observacions Fenològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha registrat al sud de Catalunya un avançament gradual de les floracions des del 1970. Per posar un exemple, algunes espècies d’ametller, com el de la varietat Ferragnes, avui en dia floreixen 10 dies abans que fa 40 anys. A què és degut aquest avançament de la primavera fenològica?

Ametller florit

Els experts no en tenen cap dubte, “La temperatura mitjana ha augmentat a Catalunya en 1.5ºC des de 1950 i els canvis fenològics que estem observant són la manifestació inequívoca d’aquest canvi”, comenta Marc Prohom, responsable de l’Àrea de Climatologia del SMC. Quines conseqüències té si les plantes i els animals canvien el moment de la floració, la migració, o despertant de la hivernació abans que en èpoques passades? Entre d’altres problemes podem trobar-nos que les flors i els insectes que les han de pol·linitzar apareixin en moments diferents i no es trobin, o que les gelades del més de març facin malbé les flors i les futures collites.

Davant d’aquest escenari, el CREAF i les empreses Altran i Starlab han liderat la creació d’un observatori ciutadà que ajudarà a la comunitat científica i als gestors a seguir com varia el ritme de la natura. Les dades que es recullin poden servir per prendre mesures per evitar problemes en l’agricultura o en el funcionament dels ecosistemes naturals. El nou observatori s’ha batejat amb el nom de RitmeNatura.cat i s’ha creat gràcies a la implicació del Servei Meteorològic de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Institució Catalana d’Història Natural, Natusfera, AEMET, l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, l’Institut Català d’Ornitologia i SEO/BirdLife. Experts de totes aquestes entitats s’han unit al projecte i han participat en el co-disseny de l’observatori durant el 2017.

“Després de l’experiència amb el projecte FenoDato ara hem tingut la possibilitat de fer un pas endavant, crear un nou observatori conjuntament amb les entitats gestores, científiques i naturalistes que podran utilitzar la informació dels voluntaris per prendre decisions”, comenta Joan Pino, des del CREAF.

“Apadrina” una planta, anota com canvia durant l’any i col·labora amb RitmeNatura.cat

Segurament a prop teu tens un arbre, un arbust o fins i tot un niu que pots seguir setmana a setmana i veure com canvia: quan cauen les fulles, quan surt la flor o quan arriben els ocells a pondre els ous. Si prens els registres sempre de la mateixa manera i ho comparteixes en una plataforma d’accés obert poden ser molt útils per la ciència. Aquesta és la filosofia de RitmeNatura.cat, un observatori que unirà voluntaris i voluntàries que vulguin apadrinar una planta o una zona i anotar els canvis que hi veuen al llarg de l’any. Totes les dades es bolcaran a Natusfera, una eina per fer observacions naturalistes que alimenta un mapa d’observacions propietat de tots els usuaris i segueix les directrius comunitàries sobre dades obertes.

RitmeNatura.cat és un dels sis observatoris ciutadans de seguiment ambiental que el projecte europeu Ground Truth 2.0 promou a Europa i Àfrica. Ground Truth 2.0 està liderat per l’Institut d’Educació de l’Aigua de IHE Delft (Països Baixos) i vol demostrar que aquests observatoris són útils i sostenibles en el temps, i com els ciutadans poden compartir dades sobre el medi ambient i assumir un nou paper crucial en el seguiment ambiental, la presa de decisions, la planificació cooperativa i la gestió mediambiental.

El CREAF rep el Premi Col·lectiu UAB

El CREAF rep el Premi Col·lectiu UAB

L’acte de lliurament va tenir lloc el dijous 16 de novembre a la Casa Convalescència, a Barcelona. La cerimònia la va tancar la rectora de la UAB, Margarita Arboix, qui va demanà restablir la normalitat per sortir del conflicte polític actual.

premicollectiuUAB

El director del CREAF, Javier Retana, agraint el Premi Col·lectiu UAB, durant la Festa Anual de l’Associació d’Amics de la UAB. Font: UAB

El CREAF va rebre ahir el ‘Premi Col·lectiu UAB‘, un reconeixement que cada any atorga l’Associació d’Amics de la UAB. Aquesta és una organització que engloba ex alumnat, professorat, personal i persones alienes a la univeristat. El lliurament del premi es va fer durant la Festa Anual de l’associació, i va ser el director del CREAF, Javier Retana qui el va recollir. Retana va voler agrair en nom de tot el personal del centre el reconeixement que aquest premi suposa per al CREAF.

A més dels premis atorgats per l’Associació d’Amics de la UAB, el Consell Social de la UAB i el Servei de Biblioteques de la UAB també en van lliurar a un bon nombre de persones, les quals podeu consultar en aquest enllaç. L’acte el va tancar la rectora de la UAB, Margarita Arboix, que va demanar tornar a la normalitat i va reclamar el diàleg com a única sortida al conflicte que viu Catalunya actualment.

La Fundació Bancària “la Caixa”, el CREAF i l’ICTA presenten l’estudi pioner ‘Boscos sans per a una societat saludable’

La Fundació Bancària “la Caixa”, el CREAF i l’ICTA presenten l’estudi pioner ‘Boscos sans per a una societat saludable’

Primera recerca en boscos mediterranis que analitzarà amb base científica el vincle entre els boscos i la salut de les persones. 

Boscos sans per a una societat saludable no només estudiarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l'estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. Autor: Pepepué.

Boscos sans per a una societat saludable no només estudiarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. Autor: (c) Pepepué.

Un projecte que analitzarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones i quin és l’estat de salut d’aquestes masses forestals.

Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”Martí Boada, professor i investigador de l’ICTA i Jordi Vayreda, investigador del CREAF, han presentat el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa.

La línia experimental del projecte analitzarà els principis actius que emeten les plantes i com interaccionen amb la nostra salut

La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i el seu propòsit és conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’estar dins el bosc.

Faigs al Montseny. Autor: José Luís Ordoñez.

Faigs al Montseny. Autor: José Luís Ordoñez.

La línia participativa estudiarà l’estat de salut dels boscos a través de ciència ciutadana

El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per a això, comptarà amb una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els seus mòbils, si veuen algun bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades a temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participació dels usuaris de drons, que comprenen grans extensions. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. “Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori”, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Gracias a las imágenes obtenidas con dron, como la de este pinar afectado por procesionaria, se podrán fotografiar afectaciones de grandes extensiones e, incluso, crear modelos 3D. Autor: Jaume Balagué

Gràcies a les imatges obtingudes amb dron, com la d’aquesta pineda afectada per processionària, es podran fotografiar afectacions de grans extensions i, fins i tot, crear models 3D. Autor: Jaume Balagué.

El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut

La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc i veure quins aspectes les fan variar.

“Tratarem de trobar l’evidència científica de què li passa a una persona quan entra en contacte amb els compostos volàtils del bosc” explica Albert Bach.

L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides a espais naturals, com els banys de bosc, dels que ningú actualment encara no se n’han demostrat experimentalmentels seus efectes. Aquest projecte serà el primer en intentar-ho. El que pretén l’estudi presentat avui és, segons els seus investigadors, comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. “No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia – indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB -, sinó que tractarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos “, aclareix.

Barcelona, Madrid, Sevilla i Cadis competiran en un concurs internacional d’observacions naturalistes

Barcelona, Madrid, Sevilla i Cadis competiran en un concurs internacional d’observacions naturalistes

El City Nature Challenge és una competició entre ciutats del món per aconseguir el major nombre d’observacions de biodiversidat. El CREAF i altres institucions catalanes són les encarregades de coordinar a Barcelona aquesta marató naturalista.

Logotipo del City Nature Challenge 2018. Autora: Lila Higgins

Logotip del City Nature Challenge 2018. Autora: Lila Higgins

Entre els dies 27 i 30 d’abril de 2018, Barcelona, Madrid, Sevilla i Cadis competiran en el City Nature Challenge, un concurs entre ciutats on els seus habitants participen en una marató d’observacions naturalistes. En aquest tipus de competició guanya la ciutat que aconsegueix el major nombre de participants, observacions i espècies de qualsevol tipus d’organisme viu durant els dies senyalats.

A Barcelona, coordinaran i dinamitzaran aquest concurs el CREAF, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i la Fundació Ciència en Societat. No obstant això, l’objectiu és involucrar un gran nombre d’entitats naturalistes i associacions de veïns de tota l’àrea metropolitana per a que es responsabilitzin de la competició a nivell local.

La capital catalana no només competirà amb Madrid, Sevilla i Cadis, sinó que ho farà amb una seixantena més de ciutats d’arreu del món. Això és així degut a que els impulsors de la iniciativa, l’Acadèmia de les Ciències de Califòrnia i el Museu d’Història Natural del Comtat de Los Angeles, han obert el concurs a nivell internacional a diferència d’anys anteriors.

Natusfera serà la plataforma on es registraran les observacions

Natusfera, la plataforma de ciència ciutadana per al seguiment de la biodiversitat que coordinen i administren conjuntament el CREAF, el Node Nacional de Biodiversitat a Espanya (GBIF.ES), el Reial Jardí Botànic de Madrid (RJB-CSIC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), serà el lloc on es registrin totes les observacions que es facin a Espanya. La plataforma resulta molt adient per a aquest tipus d’esdeveniments, ja que s’hi poden crear projectes tipus bioblitz, que és justament l’estil del City Nature Challenge. Un bioblitz és una cursa contra el rellotge per descobrir el major nombre possible d’espècies d’animals, plantes i fongs en un lloc i temps determinat.